En este blog ja hem preparat diverses truites
i per fi li ha arribat el torn a la truita de peix. No és que no es puga trobar
ja en internet però crec que esta recepta és la que porta totes les “martingales”
que moltes vegades no ens volen dir.
Necessitarem:
4 filetes de lluç (pot ser congelat)
4 cebes metjanes
4 ous
½ sobre de rent “royal”
Maionesa
Julivert
1 culleradeta “de les de postre” de tomaca
fregida (o millor de kétchup)
Oli de oliva
Sal
Es bull el lluç durant 1 minut en aigua i
sal. La pelem, desespinem, esmicolem i reservem. Pelem, tallem la ceba “en
juliana” i la salem. En una paella amb oli la sofregim fins que transparente. Mentres batem els ous i salem
lleugerament també. Ara cal buscar un bol prou gran com per a que càpia tot i
abocarem dins el lluç, ceba sofregida, la tomaca o kétchup, el rent i els ous.
Mesclem i triturem be tot amb una batedora fins aconseguir una massa homogènia.
Ara ve el més important i és aconseguir una bona paella que no s’apegue “antiadherent”
en la que calfarem oli, tirarem el contingut del bol i quallarem la truita a
foc fluiz, puntxant-la i movent-la sense tocar-la, de tant en
tant, per a que no s’apegue. Deixar-la refredar i servir-la coberta amb un poc
de maionesa i jolivert picat.
Fixar-vos en la foto de dalt i veureu que la
textura s’assembla més a la d’un bescuit que a la d’una truita. Simplement
espectacular.
Ara soles falta que l’acompanyeu amb un bon
vi blanc sec d’agulla fresquet.
Nota. Podem saber que la truita està ben
quallada puntxant-la al mig amb un furgadents. Si no ix net és que
encara li falta.