diumenge, 30 de novembre del 2014

PAELLA D'ÀNEC, CARXOFA I ESCLATASANGS


Aprofitant que estem en temporada de esclatasangs o pebrasos i que ja comencen a veure's carxofes, hui prepararem una paella tan senzilla com resultona.

El primer és abastir-nos de:

1 magret d'ànec
300 g de esclatasangs
2 carxofes
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo de pollastre
400 g d'arròs
100 g de cigrons (ja remullats)
1 culleradeta de pebre roig
1/2 pimentó roig
Safrà
1 cullera sopera d'herbes aromàtiques (timó, romer, orenga etc)
2 alls
Sal

Agafar el magret i fer-li uns talls en la part del greix. Tallar les puntes de les carxofes, llevar les fulles dures de l'exterior, tallar en làmines fines i deixar-les en un bol amb aigua i unes gotes de llima perquè no ennegrisquen. Pelar i picar alls i tomaca. Tallar en trossos xicotets el pimentó roig. Netejar els robellones de terra amb un drap o paper de cuina, salar-los i tallar-los en trossos si són molt grans. Calfar la paella a foc fluix i abans de que agafe molta temperatura posar el magret amb la part magra cap amunt a fi que la calor dissolga el greix i podem aprofitar-ho per al sofregit. Retirar el magret i deixar que es refrede. En el greix que ha soltat sofregir el pimentó i les carxofes. Mentrestant, una vegada s'haja refredat el magret, llevarem i tirarem la capa de greix que encara té, ho tallarem en lamines de ½ centímetre aproximadament i salarem. Afegir els alls picats i la tomaca i sofregir també. Posar el caldo a calfar i tirar-li el safrà. Una vegada la tomaca estiga fregida, afegir el pebre roig i les herbes aromàtiques que vullguem, donar unes voltes i afegir l'arròs i els cigrons. Sofregir durant un parell de minuts i regar amb el caldo. Quan comence a bullir, rectificar de sal, repartir els esclatasangs per damunt i deixar coure uns 10 minuts a foc fort. Repartir llavors els trossos d'ànec per damunt de l'arròs, abaixar el foc i deixar coure uns 8 minuts més. Apagar el foc, deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Bon profit

diumenge, 16 de novembre del 2014

CASSOLETA DE ESCLATASANGS AMB TOMAQUES SEQUES

Ens trobem en plena temporada de rovellons o esclatasangs (tambe anomenats pebrasos) i enguany pareix que estan a molt bon preu, així que no desaprofitaré l'oportunitat de presentar-vos esta cassoleta que estic segur vos va a encantar.

Ens farà falta:

¾ kg de esclatasangs o pebrasos
20 tomaques seques
2 caps d'alls
Un got de vi blanc sec (dels d'aigua)
Herbes aromàtiques (romer, timó, orenga etc)
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer es deixar en aigua tèbia les tomaques seques per a què es rehidraten. Després separar els alls del cap i, sense pelar-los, fer-los un bon tall. Calfar oli en una paella i sofregir, a foc molt fluix els alls. Mentres netejar amb un paper de cuina els robellones i llevar-los la terra que puguen tindre. Trossejar els que siguen grans. Una vegada estiguen quasi fets els alls els passarem junt amb l'oli a una paella gazpachera prou gran com per a què ens càpia tot. Mentres es calfa l'oli, escórrer l'aigua de les tomaques i trossejar-les un poc. Afegir-les a la paella i donar-les unes voltes junt amb els alls. Després tirem els esclatasangs, les herbes aromàtiques a gust de cada un i sal. Mesclem bé amb el contingut de la cassola i deixem sofregir durant un parell de minuts. Reguem llavors amb el vi i deixar coure 3 o 4 minuts més. Apagar i cobrir amb una tapa d'alumini un poc per a què l'herbes perfumen el guisat. Servir calent. (No desperdicieu cap dent d'all. Bon profit

diumenge, 19 d’octubre del 2014

LA SOROLLA



Ja ha arribat la tardor i m'agradaria hui parlar-vos de la fruita de la sorollera o soroller que és un arbre mediterrani de la família de les rosàcies. La sorolla sol madurar en el mes de setembre i pot ser de diversos colors segons la seua varietat. Té forma de poma i la grandària, poc major que el d'una cirera. De gust agredolç, és riquíssima en vitamina C, per tant, molt apropiada per a curar grips i costipats. El seu ús culinari no és que siga excessivament extens però podem consumir-los bé directament o preparar dolços, licors, sucs i inclús melmelades. Hui optarem per la recepta mes senzilla, el licor de sorolla.

Haurem d'abastir-nos de:

1 kg sorolles madures
1 litre de rom blanc (també pot ser aiguardent)
1 litre d'aigua embotellada (que no siga de l'aixeta ja que esta porta clor)
850 g de sucre"

Netejar bé les sorolles amb aigua i tallar-les en trossos rebutjant llavors i cor. Col•locar l'aigua en una casserola, dissoldre el sucre i anar remenant contínuament amb el foc mitjà durant uns 15 minuts a fi d'aconseguir que espessisca però evitant que caramel•litze. Afegir en eixe moment les sorolles i deixar bullir 5 minuts més. Apagar el foc i deixar refredar. Col•loquem el contingut de la cassola (xarop i sorolles) en un recipient de vidre de boca prou ampla com perquè càpien els trossos de sorolla, afegim el rom, tapem, ho col•loquem en un lloc fresc i fosc i ho deixem macerar durant una vintena de dies remenant-ho de tant en tant. Transcorregut este temps, passar-ho a una botella normal però filtrant amb una gasa tot el contingut a fi de llevar-li les impureses i els trossos de sorolla. Etiquetar i deixar uns 3 mesos fins a poder beure.

diumenge, 5 d’octubre del 2014

ARRÒS CALDÓS AMB CONILL I ESCLATASANGS


Després d'uns dies de descans ací estic altra vegada amb tots vosaltres. Inclús que per estes terres encara és prompte perquè hi haja esclatasangs, he aconseguit uns pocs de l'interior i vos vaig a preparar un arròs d'eixos que necessiten d'una bona sesta per a poder coure-ho.

Per a 4 persones.

1 conill
300g d'arròs
¼ kg esclatasangs
½ pimentó roig
1 tomaca madura
1 ceba xicoteta
3 dents d'all
1'5 litres de caldo de carn
½ cullerada de timó
½ cullerada de romer,
Safrà
Pebre negre
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Sal

Netejar els esclatasangss de la terra que puguen tindre en un drap (sense aigua) . Salpebrar els trossos de conill i en una cassola sofregir-los fins a daurar-los. Mentres pelar i picar finament la ceba, els alls, la tomaca. Tallar en trossos no molt grans el pimentó i els robellones. Picar el jolivert. Una vegada daurat el conill retirar-ho. En el mateix oli, sofregir pimentó, ceba, alls i tomaca. Fet açò, afegir el conill, les herbes aromàtiques i el jolivert. Regar amb el caldo i deixar coure tot junt uns 15 minuts. És el moment d'afegir l'arròs i deixar coure a foc mitjà uns deu minuts. Tirem el safrà, sal i els esclatasangs. Deixar coure uns 8 minuts més. Apagar i servir de seguida. Bon profit

dissabte, 6 de setembre del 2014

PASTÍS DE CARABASSETA



Tinc tomaques i carabassetes "de castic" i a casa ja no sabem que fer amb elles. Per això i a pesar que ja hem preparat en este blog un parell de pastissos de carabasseta, hui faré un altre.

Per a 4 persones

3 ous
3 tomaques (poc mas de ½ kg)
1 ó 2 carabassetes (3/4 kg aprox.)
100 ml de llet
¼ kg de tallades de pit de titot
Formatge en tallades per a fondre
Pebre negre
Mantega
Sal


Precalfar el forn a 180º. En una cassola calfarem aigua amb sal. Tallar en lamines de poc més poc menys ½ cm de grossor la carabasseta. Quan l'aigua comence a bullir, escaldar-la durant 1 minut. Reservar i escórrer bé. Pelar les tomaques i tallar-les en làmines fines també. Agafar un motle de forn (d'uns 5 cm de fondo) i greixar-ho bé amb la mantega. En un bol batem els ous, la llet, pebre mòlt i un pessic de sal. Col•loquem una base de carabasseta, després, una capa de rodanxes de tomaca damunt, salar. Col•loquem una capa de tallades de pit de titot. (Si són molt fines és convenient posar dos) i per ultime una de tallades de formatge. És el moment de tirar la mitat del contingut de bol i remenar bé perquè l'ou i la llet es repartisquen uniformement. Posem una altra capa de carabasseta i repetim l'operació. Capa de tomaca, sal, titot i formatge. Acabem amb l'altra mitat del contingut del bol. Ficar en la part baixa del forn durant uns ¾ d'hora. Traure, deixar refredar almenys mitja horeta, desemmotlar i a la taula. Probablement, quan apagueu el forn, tindreu la sensació que no s'ha quallat encara però és que la carabasseta solta molta aigua amb la calor i si esperem que desaparega segurament se'ns quallarà massa i ens quedarà el pastís molt sec.

diumenge, 3 d’agost del 2014

ENSALADA DE CREÏLLA I MELVA



La recepta de hui és bona de fer, barata, pot preparar-se en un tres i no res i bé podria ser el sopar d'una d'estes nits d'estiu. Només té dos trucs a tindre en compte. El primer és que cal llevar-li la picor a la ceba abans de posarse en l'ensalada i l'altra és que tirarem la vinagreta a la creïlla quan encara estigua temperada ja que d'esta manera l'absorbix millor.

Per a 4 persones haurem d'abastir-nos de:

4 creïlles mitjanes (una per persona)
2 llandetes de melva en oli d'oliva (també poden valdre llandes de cavalla en oli d'oliva)
3 cebes tendres
1 ramellet de jolivert
Vinagre de poma
Oli d'oliva verge extra.
Sal d'escates

Tal com hem dit, la primer cosa a fer serà pelar, tallar la ceba en trossos no molt grans i deixar-la en un bol amb aigua, sal i un dollet de vinagre o llima perquè després no pique. El següent és netejar les creïlles de terra i sense pelar-les posar-les a bullir en una cassola amb aigua i sal. El temps de cocció dependrà de la grandària de les creïlles. Per a saber si ja estan cuites jo les travesse amb una rosta. Si esta passa sense resistència i la trac sense que es vinga la creïlla darrere, és que ja estan bones. Mentres en el morter prepararem una vinagreta amb un pessic de sal, el jolivert picat i doble oli que de vinagre. Remenarem bé i guardarem. Una vegada cuites, traure les creïlles de l'aigua i deixar que es refreden un poc (només prou com per a què pogam pelar-les) . Una vegada pelades, trossejar les creïlles en trossos mitjans, col•locar-les en una safata, afegir la ceba, mesclar tot bé, regar amb la vinagreta, tirar un poc de sal d'escates "(a penes un pessic ja que la vinagreta ja porta) . Ara només ens queda afegir la melva prèviament escorreguda i un poc esmicolada, regar amb un bon doll d'oli d'oliva i a la taula de seguida.

diumenge, 20 de juliol del 2014

PASTÌS DE CEBA


Continue aprofitant la verdura de la meua horta i hui li toca a la ceba. Per això de la calor, prepararem un pastis senzillíssim que podem deixar en la nevera per a quan tornem de la platja.

Ingredients per a un motle de 25 a 30 cm

2 cebes
60 g formatge cabra esmicolat
150 ml de llet
2 ous
150 ml. de nata
1 làmina de pasta fullada
Oli d'oliva
Sal

La primera cosa que hem de fer és calfar el forn a 180º. Tallar les cebes en juliana fina i sofregir-les en una cassola a foc lent fins que estiga transparent. Salar-la i deixar-la reposar uns moments. Mentrestant, en un bol, batrem els ous, salar-los lleugerament, afegir la llet i la nata i mesclar bé. És el moment de tirar també la ceba escorreguda. En un motle de forn d'uns 25 o 30 cm de diàmetre, col•locar paper antiadherent o bé greixar, forrar amb la lamina de pasta fullada i retallar els trossos sobrants. Buidem el contingut del bol, repartim per damunt els trossos de formatge de cabra i fiquem en el forn durant uns 25 minuts. Transcorreguts els quals comprovarem que està acabat si al punxar amb el tenidor, ho traiem net. Desemmotlar, deixar refredar i llest per a menjar. Senzill veritat?"

diumenge, 6 de juliol del 2014

PAELLA DE COSTELLES DE PORC, FETGE I FLORICOL


Fer una paella és fàcil, el difícil és donar-li eixe punt a l'arròs per a què ens quede solt. Per a mi, indubtablement, el disposar d'un bon caldo és important a l'hora de preparar un arròs, però sincerament crec inclús que té més transcendència el que el sofregit es faça de la forma adequada i s'utilitzen bons ingredients. Un sofregit fet a foc fluix i un arròs decent que no tinga molts grans trencats que ens solten el seu midó i ens la empastre, és prou com per a garantir-nos l'èxit en la preparació d'este plat.

Per a 4 persones

350 g d'arròs
300 g de costelles de porc
150 g de fetge de porc
½ k de floricol
¼ kg de bolets
50 g d'alls tendre
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo de pollastre
1 culleradeta de pebre roig
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Calfar oli en la paella i sofregir, a foc fluix, les costelles prèviament salades. Quan comencen a prendre color, afegir el fetge tallat en trossos xicotets i també salat. Mentrestant, pelar i picar la tomaca, trossejar la floricol i els bolets i tallar els alls tendres. Quan vegem bén dauradetes les costelles, afegir floricol, alls i bolets. Donar-li unes voltes i tirar la tomaca. Esperarem que estiga fregida. Afegir ara l'arròs, sofregir durant un parell de minuts, tirar el pebre roig, remenar i regar de seguida amb el caldo calent. Afegir el safrà, rectificar de sal si fa falta i coure uns 10 minuts a foc fort i 8 a foc moderat. Apagar i deixar reposar 5 minuts.

diumenge, 29 de juny del 2014

MANETES DE PORC ARREBOSSADES O PATONETS


Temps arrere ja vaem comentar com era i continua sent d'aprofitable el porc des del punt de vista gastronòmic. Un exemple més ho tenim en les seues manetes o pates. Òbviament estem parlant de carn amb gran aportació calòrica però també rica en vitamina B1 que diuen ajuda a combatre la depressió i els estats d'estrés. Atés que el treball és el mateix, podem bullir un parell de quilos deixa carn encara que per a la recepta de hui, amb 1 o 2 peces serà més que suficient. La resta, podreu congelar-les i mes avant preparar un guisat tal com vam dir en este blog allà per l'any 2011

Ens farà falta:

2 kg de patonets
1 ó 2 ous (segons quantitat a arrebossar)
Pa ratllat
2 fulles de llorer
Vitet a gust
Oli d'oliva
Sal


A l'hora de comprar els patons buscarem aquells que estiguen bén blancs i d'aspecte net i sense pèl. Si sou molt escrupolosos i observeu borrissol, sempre podreu passar-los per la flama i després agafar una maquina de les d'afaitar i depilar el que quede. Això si, és recomanable netejar-los bé amb aigua freda i tallar-los per la mitat al llarg si no ho han fet ja en la carnisseria (Si les compres en les grans superfícies comercials, a vegades vénen ja empaquetats i partits en 4 trossos) . És el moment de posar-los a bullir en aigua, llorer i sal. Si utilitzeu les cassoles tradicinales, hauran d'estar coent unes 2 o 3 hores com a mínim. Si volem agilitzar el procés, podrem utilitzar l'olla express i deixar-los coure 40 minuts a comptar del moment en què la vàlvula comença a girar. Una vegada cuits, els traiem i escorrem. Una vegada s'hagen refredat, desossarem un o dos patons només (amb la resta ja hem dit que podeu congelar o preparar una altra recepta) . Tallar a trossos a gust de cada u. En una paella calfarem prou oli. Col•locar en un plat el o els ous batuts i en un altre el pa ratllat. Passar els trossos de pato primer pel pa ratllat i després per l'ou i tirar-los a l'oli quan estiga bén calent. És imprescindible posar una tapa damunt ja que esguita una barbaritat pel que, a més de posar-nos la cuina feta un fàstic, correm el perill de cremar-nos. Una vegada bén fregits, col•locar en un plat amb paper de cuina per a què solten l'excés d'oli. Servir a la taula acompanyats d'un bon vi negre.

diumenge, 22 de juny del 2014

TRUITA DE CARABASSETA


M'ha sorprés prou que, al comentar amb amics i coneguts este tipus de truita, no hi haja molta gent que la faça. Motius dietètics no crec que siguen ja que la carabasseta té molt poques calories i moltíssima aigua. Dificultat de preparar-la, pràcticament cap i si teniu xiquets a qui no els agrada la verdura, ací tenim una forma de camuflar-la. Així que, anem a començar.

Necessitarem:

4 ous grans
2 carabassetes mitjanes
2 cebes mitjanes
Oli d'oliva
Sal

Pelar i picar la ceba. Tallar les carabassetes a rodanxes fines. En una paella prou gran com per a què càpia tot i que no s'apegue, (antiadherent) calfarem oli i sofregirem, a foc mitjà, la ceba fins que quasi comence a transparentar. Afegir llavors la carabasseta i salar-ho. Remenar de tant en tant per a què es mescle bé. Mentres batrem els ous en un bol i tirarem un pessic de sal també. Una vegada vegem que la carabasseta està blaneta, escorrerem l'aigua que puga haver soltat, deixarem refredar uns minuts perquè no ens qualle l'ou i abocarem la mescla en el bol. Mesclarem bé. Mullar a penes la paella una altra vegada amb un dollet d'oli, estendre-ho bé, tirar el contingut del bol dins i quallar la truita pels dos costats. Per a donar-li la volta ens ajudarem d'un plat. El temps de cocció depén ja del més o menys sucosa que ens agrade. Bon profit."

diumenge, 15 de juny del 2014

ARRÒS CALDÓS AMB ÀNEC, CARXOFES I BOLETS



Aprofitem que s'està acabant la temporada de la carxofa per a preparar un arròs que estic segur vos va a encantar.

Per a 4 persones:

250 g arròs
1 magret d'ànec (uns 400 g de pes)
3 carxofes
400 g de bolets
1 tomaca madura
1.5 litres de caldo d'au
1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç
Safrà
½ culleradeta de les de café de timó
½ culleradeta de les de café d'orenga
Sal

Pelar les fulles verdes de les carxofes arribant fins al cor i dividir en quarts. Calfar una cassola de fang i tirar el magret amb la part greix davall. Veurem com esta es va fonent. Quan tinguem prou greix, donar-li la volta al magret, sofregir-ho un parell de minuts i retirar. Pelar i picar la ceba. En el mateix greix de l'ànec ofegar la ceba i després la carxofa. Mentrestant, separarem la part magra de l'ànec del greix i la tallarem en trossos xicotets. Afegir els bolets, remenar tot i després afegir la tomaca pelada i picada. Esta, quan estiga sofregida, començarà a enfosquir-se. És el moment d'afegir el pebre roig, el timó, l'orenga, la sal i regar de seguida amb el caldo. Deixar bullir uns 10 minuts a foc fort, tirar el safrà. Afegim l'arròs i al començar a bullir, ho abaixem a foc mitjà però sempre deixant una ebullició regular. Deixar coure uns 12 minuts. Afegir els trossos d'ànec reservats, rectificar de sal si ho estimem convenient, coure 2 minuts més i apagar el foc. A l'estar en fang i mentres ens assentem a taula, acabarà de coure's. Escudellar de seguida

diumenge, 8 de juny del 2014

PAELLA DE LLOBARRO, ESPINACS I ALLS



La gastronomia del nostre país, a diferència de la majoria de la resta del món, no utilitza l'arròs com a acompanyant d'altres ingredients si no que, normalment, li assigna el paper de protagonista des de temps immemorials. Sense cap tipus de dubtes, la paella és el plat més conegut i hui prepararem una utilitzant, com ha de ser, ingredients de temporada.

Per a 4 persones

1 llobarro (millor salvatge)
400 g d'arròs
300 g d'espinacs
12 cues de gamba
12 dents d'all
1 calamar mitjà
1 tomaca madura
Safrà
1 cullerada (de les de café) de pebre roig dolç
1.5 litres de caldo de peix
Oli d'oliva
Sal

Demanar en la pescateria que ens netegen, destripen i tallen en tallades de poc més o menys un dit de grossor el llobarro. Salar-la. Netejar, pelar, tallar en anelles xicotetes i salar el calamar. Separar les dents d'all i fer-los un tall en el llom però no cal pelar. Calfar oli en la paella i sofregir el calamar, els alls i els espinacs. Pelar i picar la tomaca. Sofregir el tomaca. Quan esta comence a agafar color, afegir l'arròs, el pebre roig i donar-li a tot unes voltes. Ha arribat el moment de regar tot amb el caldo bullint. Afegir el safrà, salar, repartir els trossos de llobarro al voltant de la paella i coure 10 minuts a foc fort i 7 a foc moderat. Deixar reposar 5 minuts i a menjar

diumenge, 1 de juny del 2014

ENSALADA DE TOMAQUES SEQUES I CREÏLLES


A estes altures no vos descobriré res de nou si vos dic que una ensalada pot abellir-nos tant a l'estiu com a l'hivern. Podem fer-les nutritives i saboroses triant sempre productes frescos i de temporada i si agreguem ingredients alts en hidrats de carboni com la creïlla, podem inclús convertir-les en plat únic. Heus ací un exemple de com prepararne una usant un ingredient tan habitual en la cuina mediterrània com és la tomaca seca.

Ingredientes per a 4 persones:

700 g de creïlles
5 tomaques secs
2 cebes tendres
1 pimentó verd mitjà
4 cogombrets en vinagre
12 olives negres (sense os)
2 cullerades de tàperes
1 ramellet de jolivert
2 dents d'all
2 cullerades de vinagre
Oli d'oliva
Sal

Per a aquells que no vos agrade el gust fort de la ceba, podeu pelar-la, tallar-la en trossos xicotets i deixar-la un parell d'hores amb aigua, un bon doll de vinagre i sal. Posar a coure les creïlles en una cassola amb aigua fins que estiguen blanetes. Una vegada fredes, pelar-les i tallar-les en trossos mitjans. Les tomaques seques caldrà deixar-les uns 10 minuts en aigua tèbia per a què es rehidraten. (Si són dels que estan conservades en oli, no cal). En el morter prepararem una vinagreta amb els alls picats, el jolivert, oli, vinagre i sal. Tallarem el pimentó i els cogombrets en trossos xicotets. Les olives les trossejarem també. En una safata o plat gran tirarem tots els ingredients, mesclarem bé i regarem per damunt amb la vinagreta. Més senzill impossible

diumenge, 18 de maig del 2014

SUQUET AMB LETXA O BOQUETA GROGA


A Setembre del 2010 ja vaem preparar en este blog un arròs caldós amb letxa. Com es tracta d'un peix molt versàtil gastronòmicament parlant, hui farem un senzill suquet per a xuplar-se els dits.

Com sempre, per a 4 persones, ens farà falta:

1 kg de letxa (o boqueta groga)
4 galeres
1 cuch pebre roig (de les de café)
1 dl oli oliva
Sal
1,5 got de caldo de peix
3 dents d'all
1 tomaca madura
1 creïlla gran


Tallar la lletxa, una vegada neta i estripada, a rodanxes de 1cm aproximadament. Salar-la. Pelar les creïlles i tallar-les també a rodanxes de 1 cm. Pelar i picar tomaca i alls. Calfar oli en una cassola i sofregir creïlla i alls. Agregar la tomaca, salar i una vegada fregida, afegir el pebre roig, donar-li un parell de voltes i tot seguit, regar amb el caldo. Al bullir, rectificar de sal i deixar coure uns 5 minuts. Afegir el peix i les galeres i coure tot junt uns 12 minuts mes

diumenge, 11 de maig del 2014

ARRÒS AMB POTA DE VEDELLA


Hui és d'eixos dies que un se sent satisfet amb el que ha fet. Totes les receptes d'este blog han sigut elaborades per mi i puc assegurar-vos que no les publique fins no estar content del resultat. Algunes receptes les he hagut de fer inclus mes vegades. Hui, no obstant això, m'ha sorprés este arros. Fins a la meua filla, que moltes vegades en compte de menjar, furga en el plat, no és que se l'ha acabat tot si no que fins ha repetit. I això que es tracta d'un arròs dels que açi diem “contentòs”

Per a 4 persones ens farà falta:

1 kg de pota de vedella
1 botifarra
1 xoriço
350 grs. d'arròs
200 grs. de cigrons (ja cuits)
900 cl de caldo de bullir la pota
3 dents d'all
3 cullerades soperes de tomaca fregida
Oli d'oliva
Colorant
2 fulls de llorer
Pebre negre
1/2 de ceba
Sal

La primera cosa que hem de fer és posar a bullir la pota de vedella junt amb un pessic de pebre i uns fulls de llorer. Com requerix d'una cocció de dos o tres hores com a mínim, podeu accelerar el procés, fent-ho amb l'olla exprés. Una vegada ben bullida, colar i reservar el caldo. El treball més laboriós ve ara ja que, abans de que es refrede del tot, hem de desossar la carn i tallar-la en trossos xicotets. Pelar i picar els alls, pelar i tallar ceba en trossos xicotets. Llevar la pell de la botifarra i el xoriço i esmicolar tot l'embotit. Calfem oli en una cassola de fang i sofregir la ceba i els alls. Quan comence a agafar color agregar l'embotit. Sofregir també, agregar la tomaca fregit i mesclar bé. És el moment d'afegir la carn, els cigrons olles i l'arròs. Li donem un parell de voltes a tot i reguem amb el caldo bullint. Quan comence a bullir altra vegada, tirar colorant i sal i deixem coure a foc mitjà uns 20 minuts fins a que es consumisca el caldo. Mentres hi haja caldo caldrà remenar de tant en tant ja que al ser gelatinosa la carn se'ns pot apegar l'arròs al fons de la cassola

diumenge, 4 de maig del 2014

FIDEUA AMB SOBRES DE PUCHERO


En este blog podreu trobar la recepta del puchero, després, amb les sobres vaem preparar una paella i més tard un arròs melós amb pilotes. Una altra recepta que pot eixir de este plat tan emblematic és una fideua com la que prepararem hui.

Per a 4 persones haurem de tindre:

300 g de fideus per a fideua
1 litre de caldo del puchero
400 g de sobres (pilota, cansalada, carn, verdura, cigrons etc)
1 tomaca madura
3 dents d'all
1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç
Safrà
Oli d'oliva
Sal


Pelar i picar la tomaca. Pelar i picar els alls. Desossar la carn i trossejar les sobres de l'olla. En un calder ample i davall (dels de dos anses) , calfarem oli junt amb la sal i sofregirem la tomaca i els alls. Una vegada sofregit, tirar les sobres del puchero mesclar bé i afegir els fideus i el pebre roig, remenar durant un minut, afegir el caldo calent, tirar el safrà, rectificar de sal si fera falta i deixar coure fins fins que el fideu estiga cuit i el caldo s'asseque. (pot tardar 12 o 13 minuts mes o menys). Deixar reposar uns 5 minuts i a la taula. Com podeu veure, un plat sense cap complicació i molt ràpid de preparar

dilluns, 28 d’abril del 2014

FIDEUA DE CALAMARET

Ja hem parlat en diverses ocasions de la fideua i poc podem afegir excepte una altra versió alternativa dels seus orígens i donada la seua gràcia, la vull compartir amb tots vosaltres. Pareix que la costum dels peixcadors antigament era menjar-se l'arròs dalt de la barca cuit amb caldo de peix i que ho feien tots en la mateixa paella. Així, en el cas que ens ocupa, el patró, molt amant de l'arròs, es veu que era prou "fartonet" i no deixava molt per a la resta de mariners. Per a solucionar este problema, es van confabular tots i van decidir substituir l'arròs per fideus a veure si no li agradaven tant, menjava menys i deixava mes part per a la resta. Així va nàixer la fideua. Siga com siga, heus ací un plat senzill de preparar i amb ingredients molt barats a què cridarem fideua perquè porta fideus i perquè es fa amb la paella ampla i plana que cridem paella o paellera, inclús que, com en el cas de hui, he optat per fer-la amb una paella gazpachera.

Per a 4 persones:

350 g de fideus de fideua
½ kg de calamarets
2 carxofes 4
Alls tendres
1 tomaca madura
4 bajoques llargues
1.2 litres de caldo de peix
Colorant o millor safrà
Oli d'oliva
Sal


Netejar i salar calamaret. Tallar les fulles externes de les carxofes i tallar el cor en quarts. Netejar i tallar alls tendres i bajoques. Pelar i picar la tomaca. Calfem oli en la paella, sofregim els calamarets i retirar. En el mateix oli sofregir les carxofes, els alls tendres i les bajoques. Continuem amb la tomaca. Tirem el pebre roig i els fideus, li donem un parell de voltes a tot i aboquem el caldo. Quan comence a bullir rectificar de sal, afegir el colorant o safrà i deixem coure a foc mitjà, uns 8 ó10 minuts. Tirar els calamarets que havíem reservat i deixar coure uns 5 minuts més fins que se'ns quede sense caldo. Deixar reposar altres 5 minuts i a menjar."

diumenge, 20 d’abril del 2014

PAELLA DE CAVALLA


No em cansaré de reconéixer que no hauria de dir-li paella, que ara la paella té denominació d'origen i que, com ja hem comentat tantes vegades, si no té els ingredients reglamentaris, no pot rebre tal nom, però és que em costa molt donar-li un altre nom a un arròs fet amb la paella de dos anses que tots sabeu. Siga com siga, heus ací un arròs ben barat, que estic segur no vos va a defraudar.

Per a 4 persones.

300 g arròs
1 cavalla
2 tomaques madures
1 pimentó verd
150 g de floricol
3 dents d'all
1 ramellet de jolivert
1.2 litres de caldo de peix
1 cullerada de les de café de pebre roig
Safrà
5 bajoques llargues
Oli d'oliva
Sal

Netejar la cavalla, tallar-la a rodanxes i salar-la. Pelar i picar alls i tomaques, tallar el pimentó en tires i tallar la floricol en ramets En una paella calfar oli i sofregir la floricol i reservar. En el mateix oli sofregir el pimentó i les bajoques i reservar també. Continuem amb la cavalla a qui li donarem un parell de voltes i retirarem igualment. Preparar una picada en el morter amb els alls, el jolivert i un pessic de sal. Sofregir la tomaca i quan comence a enfosquir, afegir el contingut del morter i el pebre roig. Mentres podrem desespinar els trossos de cavalla. És el moment de tirar l'arròs, sofregir durant un parell de minuts i afegir el caldo de peix bullint. Repartir la verdura reservada i els trossos de cavalla. Quan comence a bullir, rectificar de sal, afegir el safrà i deixar coure 10 minuts a foc fort i 7 a foc moderat fins que se'ns acabe el caldo. Apagar i deixar reposar 5 minuts.

ARRÒS MELÓS AMB SOBRES DE PUCHERO



En este blog ja hem vist que amb les sobres del puchero es pot preparar una paella espectacular. Hui perfeccionarem este assumpte i prepararem un arròs melós però amb pilotes de carn. Heus ací l'explicació de com preparar les pilotes que ja vaig publicar quan vam fer al puchero. No pose quantitats perquè com el preparar-les és prou engorros i es poden congelar, que cada un faça les quantitats que vullga i que guarde el que estime convenient.

Per a les pilotes:

Carn de porc picada
Fetgets de pollastre
Pebre
Pa ratllat
Anou moscada
Pinyons
Fulles de col
Sal

Picar els fetgets fins que es desfacen. Mesclar-los amb la carn, el pebre, anou moscada, sal i pinyons al gust. Tirar pa ratllat i anar pastant-ho tot fins a aconseguir una massa espessa i dura. Tallar el nervi de les fulles de col per darrere si son molt grosses. Amb la massa anar fent paquetets individuals i embolicant-la amb les fulles de col. Lligar amb fil de cuina i reservar.


És el moment de preparar l'arròs.

Si som 4 els comensals, necessitem:

300 g d'arròs
400 g de sobres del puchero (carn, cansalada, verdura, cigrons etc)
1 tomaca madura
1'5 litres de caldo de puchero
1 culleradeta de les de café de pebre roig
1 ramellet de jolivert
Safrà
Oli d'oliva
Sal

Pelar i picar alls i tomaca i sofregir en una cassola, Afegirem les sobres del puchero i mesclarem bé, continuem amb el pebre roig, la sal i de seguida abocarem el caldo i deixarem coure uns 5 minuts. Afegir el safrà, l'arròs i en el moment en què comence a bullir novament, abaixarem el foc fins a aconseguir una ebullició regular però no molt forta, repartirem les pilotes per damunt i courem uns 17 minuts. Deixar reposar uns 3 minuts mes, empolvorar un poc de jolivert per damunt, tallar el fil de les pilotes i a menjar

dissabte, 29 de març del 2014

FIDEUA DE SECRET IBERIC, BOLETS I CIGRONS



Amb el secret ibèric ja hem preparat un arròs melós i una paella. Tenim clar que el nom de fideua es referix sempre a eixe plat amb productes de la mar originari d'esta Comunitat Valenciana, pero hui, per allò d'experimentar, prepararem una amb ingredients que no poden ser mes de terra.

Per a 4 persones ens farà falta:"

300 g de fideu de fideua
300 g de secret iberic
150 g de cigrons ja bullits
300 g de bolets
2 nyores
1 tomaca madura
3 alls tendres
1 litre caldo de pollastre
Unes branquetes de jolivert
Colorant
Oli
Sal

Calfar oli en la paella i sofregir les nyores i els alls tendres nets i trosejats. Reservar. En el mateix oli sofregirem el secret salat i tallat a trossos xicotets. Retirar també. Ara, amb el foc molt fluix i l'oli tebi, caramel•litzarem els bolets. En el got de la batedora picar les nyores, la tomaca pelada i trossejada, unes quantes branquetes de jolivert i un pesic de sal. Retirar els bolets. Tirar un poc més d'oli i sofregir el contingut del got. Afegim els fideus i els donem unes quantes voltes perquè queden després solts. És el moment de regar amb el caldo bullint. Deixar coure uns 5 minuts, afegir els bolets, els alls, els cigrons i el secret, rectificar de sal, afegir el colorant i coure a foc no molt fort fins que s'asseque. (tardarà uns 10 minuts mes) . Apagar i deixar reposar un poc.

diumenge, 16 de març del 2014

CARXOFES I FAVES AMB CLOÏSSES


Sempre he defés que amb les verdures de la temporada, un pot fer plats tan senzills com saludables i sempre d'innegable gust tradicional. La recepta de hui és una mostra d'això.

Ingredients que ens faran falta per a 4 persones

6 carxofes
1 bossa de cloïsses
½ kg de faves tendres (si foren congelades en ¼ kg hi ha de sobra)
1 ceba xicoteta
1 culleradeta de pebre roig
3 dents d'all
Got i mig de caldo de peix
1 fulla de llorer
1 ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Sal

Deixar les cloïsses en un bol amb aigua salada i glaçons durant uns minuts per a què amollen l'arena que puguen tindre. Mentres anirem llevant les fulles més dures de les carxofes fins a arribar a la part tendra. Partir-les en quarts i deixar-les una estona en un bol amb aigua i unes gotes de llima per a evitar que ennegrisquen. Després les posarem a coure en aigua i sal durant uns 15 minuts poc mes o menys (fins que estiguen tendres.) Desgranar les faves i posar-les també a bullir en aigua i sal. El temps de cocció dependrà de com siguen de grans i de los granades que estiguen (uns 10 ó 12 minuts pot ser prou) Si foren congelades, normalment en la bossa posa el temps que han d'estar bullint. En una paella calfar oli i sofregir els alls tallats fins, la ceba ben picada i una fulla de llorer. Quan la ceba comence a transparentar, afegir les carxofes i les faves i saltejar-les. Afegir tambe el pebre roig, donar-li unes voltes i de seguida regar amb el caldo i coure uns 10 minuts a foc fluix. Afegir les cloïsses i quan s'òbriguen apagar el foc. Llevar la fulla de llorer i servir en una cassola de fang amb el jolivert picat empolvorat per damunt. A mi se'm ha quedat la carxofa confitada

dissabte, 8 de març del 2014

PAELLA DE RAP I CARXOFA


Res més lluny de la meua intenció quan pose la paraula paella l'usurpar este nom a la immortal paella valenciana amb denominació d'origen. Únicament vull indicar als seguidors d'este blog que es tracta d'un arròs sec fet amb la paellera o paella de dos anses que tots coneixem. Resulta que hui estava de neteja del congelador i amb les restes que hi havia i alguna coseta més he improvisat este arròs.

Com sempre, per a 4 persones:

400 g d'arròs
1 cua de rap congelada
2 carxofes
4 gambes (estes eren fresques)
Unes cues de gambes pelades congelades que em quedaven
Tres o quatre boletes d'espinacs congelades que quedaven també)
1.5 litres de caldo de peix (sempre tinc caldo congelat en ma casa)
3 alls
1 culleradeta (de les de café) de pebre roig dolç
1 tomaca madura
Unes branquetes de jolivert
Oli d'oliva
Sal
Descongelar el rap, tallar-ho a rodanxes d'1 centímetre aproximadament i salar-ho. Llevar les fulles externes de les carxofes i tallar-les a rodanxes de ½ centímetre. Deixar-les en un bol amb aigua i unes gotes de llima perquè no ennegrisca) . Descongelar i posar a bullir el caldo. Preparar una salmorreta picant en el morter la tomaca pelada, els alls, el jolivert i un bon pessic de sal. Calfar oli en la paella i donar-li un parell de voltes a les gambes i reservar. En el mateix oli sofregir les carxofes i retirar també. Agreguem la salmorreta i després afegim els espinacs. És el moment de tirar l'arròs a què donarem un parell de voltes i el pebre roig. Tot seguit reguem tot amb el caldo, pugem el foc i repartim les carxofes, el rap i les cues de gamba. Provar de sal per si haguera que afegirne. L'últim, col•locar les 4 gambes d'adorn. Deixar coure 10 minuts a foc fort i 7 a foc moderat fins a assecar el caldo. Deixar reposar 5 minuts i a menjar i a menjar. Fixar-vos que pinta té. Nota. No cal que vos diga que si en compte de congelat, utilitzem ingredients frescos, molt millor.

diumenge, 2 de març del 2014

ARRÒS NEGRE AMB CALAMAR


El plat de hui és tradicional, típic de la costa i de les famílies que solen viure de la mar. Ingredients senzills pero no per això, deixen de donar un gust espectacular en esta recepta.

Ens farà falta per a 4 persones:

2 calamars mitjans (uns 500 g aprox.)
2 carxofes
½ pimentó roig
300 g d'arròs
1 tomaca madura
1 nyora
½ cabeça d'alls
2 litres de caldo de peix
Tinta dels calamars
Un ramellet de jolivert
Oli d'oliva
Sal


Netejar i pelar els calamars. Reservar la seua tinta. Tallar un d'ells en trossos xicotets i reservar l'altre. Salar ambdós. Pelar les fulles exteriors de les carxofes i tallar el cor a quarts. Tallar dos triangles mitjans del pimentó per a adornar i tallar la resta en trossos xicotets. Pelar i picar la tomaca. Pelar els alls. En una paella gazpachera prou gran calfar oli i sofregir la nyora i els alls i reservar. En el mateix oli sofregir, per este orde, pimentó, carxofa i calamar. Reservar els dos triangles del pimentó. Mentres picar en el morter (o en el got de la batedora) , la tomaca, alls, jolivert, nyora i un pessic de sal. Afegir-ho a la paella i sofregir fins que la tomaca estiga feta. Regar llavors amb el caldo i deixar coure tot junt, a foc lent, fins que el calamar sencer estiga blanet. (Uns 20 minuts) . Afegir llavors l'arròs i la tinta del calamar, mesclar tot bé, col•locar el calamar en el centre i els triangles del pimentó reservats pels costats, rectificar de sal si fera falta i deixar coure a foc mitjà uns 20 minuts més. Servir de seguida.

diumenge, 2 de febrer del 2014

SUQUET DE RAP (UN ALTRE)


En el 2009 ja vaem preparar un suquet de rap i hui en farem un altre amb altres ingredients.

Per a 4 persones ens farà falta:

¼ kg de lloms de rap (ja nets)
4 cigaletes fresques
4 gambes fresques
3 creïlles mitjanes
¾ litre de caldo de peix
16 cloïsses
1 tomaca madura
5 dents d'all
1 culleradeta (de les de café) de pebre roig
1 culleradeta (de les de café) de farina
1 branqueta de jolivert
150 ml oli d'oliva
Pebre blanc
Sal

Comprar un rap, demanar en la pescateria que vos separen els lloms de la cua i amb el cap i si voleu, algun carranc o galera, feu un caldo de peix. Salar els lloms i reservar. En el got de la batedora tirarem la tomaca pelada i picada, els alls pelats i el jolivert i ho triturarem tot. Agafar una paella gazpachera (la de les dos anses) tirarem l'oli i sofregirem primer que res la picada del got de la batedora. Mentres colarem el caldo de peix. Una vegada la picada sofregida, afegirem el pebre roig i la farina, donarem un parell de voltes, mesclarem bé i de seguida regarem tot amb el caldo. Deixar bullir tot junt uns 10 minuts a foc fluix. Salpebrar. Tallar les creïlles a rodanxes d'un cm poc mes o menys i, transcorregut eixe temps, tirar-les a la paella Després d'altres 10 minuts, posar els lloms del rap, els llagostins i les cloïsses. Pujar el foc, rectificar de sal si fera falta i coure uns 5 o 6 minuts més. Un vi rosatet decent per a acompanyar, vos vindrà molt bé. Bon profit

diumenge, 19 de gener del 2014

COSTELLES AMB CREÏLLES I COMINS


Tinc que reconéixer que el comí no agrada a tots. Esta herba aromàtica tan típica, pero no exclusiva, en la cuina mediterrània i àrab té un gust molt característic. Es diu que és un tònic estomacal, que obri la gana, estimula la digestió i facilita el trànsit intestinal. Hui prepararem un senzill plat utilitzant, amb moderació, este condiment.

Per a 4 persones

¾ kg costelles de porc trossejades
½ kg de creïlles
3 dents d'all
1 culleradeta de timó
2 culleradetes de comins
Uns grans de pebre
Colorant
1 got d'aigua
Oli d'oliva
Sal

En un morter picar els alls, els comins, el timó, el pebre i un pessic de sal. Després afegir oli i mesclar tot bé. Abocar el contingut del morter sobre les costelles i deixar macerar una mitja hora. Mentrestant, pelar i trossejar les creïlles. Calfar oli en una cassola de fang prou ampla com per a que càpien les costelles i les creïlles i sofregir les primeres en el mateix oli on estaven en maceració. Una vegada vegem que les costelles estan ja quasi fetes, afegim les creïlles trossejades, un altre pessic de comins i rectifiquem de sal. Sofregirem tot durant uns minuts i finalment posarem el colorant i regarem tot amb un got d'aigua. Deixar coure a foc fluix fins que les creïlles estiguen cuites. Servir en la mateixa cassola de fang.