CALDERETA DE SÉPIA

He de reconéixer que el plat de hui és un monument a l'estalvi. Com faig sempre, vaig eixir a comprar sense tindre molt clar que era el que faria. M'agrada sempre pegar un passeig pel mercat o pel l'hiper i, segons el que hi haja fresc, bé siga carn, peix o verdura, decidisc que preparar. Hui ha sigut l'excepció. He passat per al puesto del peix i veig unes sépies fresques amb una pinta increïble a molt bon preu, gambons mitjans en oferta i unes galeres de bona grandària i sense freses, també a preu excepcional i no ho he dubtat. Amb això i amb quatre coses que tènia al rebost, he preparat la següent caldereta que estic segur serà del gust de tots. Dels ingredients poc puc comentar que no sapieu.

Per a 4 persones

1 kg de sépia

4 galeres

4 gambons

28 cues de gamba

2 creïlles mitjanes

1 ceba mitjana

3 dents d'all

2 tomaques madures

2 fulles de llorer

1/2 pimentó roig

150 cc de vi blanc

½ litre aigua (o millor caldo peix)

Safrà

1 culleradeta de les de café de pebre roig dolç

Pebre

Oli de oliva

Sal

Si teniu traça a netejar les sépies, és la primera cosa que cal fer. Si no, li ho demaneu a la peixcatera. Una vegada netes, tallar-les en daus i salar-les. Pelar les creïlles i “trencar-les” en trossos xicotets. Pelar i picar les tomaques. Tallar en daus el pimento. Pelar i picar alls i ceba. En una paella prou gran, calfar oli i sofregir junt amb les fulles de llorer, alls i ceba. Afegim creïlles i pimentó. Continuem amb la sépia i tomaca. Sofregir tot durant una estona. Afegim el pebre roig, donem unes voltes, salpebrem i reguem amb el vi blanc. Deixem coure uns minuts i tirem l’aigua fins que quede tot cobert. Deixar coure a foc mitjà fins que la sépia estiga blaneta. (Uns 20 minuts poc mes o menys). Uns 5 minuts abans d'apagar el foc i sempre amb un poc de caldo, tirem les cues de gamba, galeres i gambo. Llest. Només vos falta un bon tros de pa per a mullar i un vi blanc sec i fresc per a acompanyar.

POLP A LA BRASA

A pesar de que la barbacoa sol ser menjar propi de l'estiu, gràcies al clima tan temperat que tenim ací podem preparar-les pràcticament durant tot l'any. Estem a l'octubre i a pesar d'això, encara abellix encendre una bona brasa, unes cerveses fredes i bons amics que ens acompanyen. Hui prepararem un plat que estic segur serà del grat de tots. L'estiu passat ja vam veure el que es podia fer amb uns xicotets polps i una simple planxa. Esta vegada anem a preparar-los a la brasa. Quan feu barbacoa, podeu aprofitar per a torrar uns quants i veureu que mosset més bo.

4 polps mitjans (d'uns 25 cm aprox.)

2 fulles de llorer

Oli d'oliva

Pebre roig dolç

Jolivert

Sal

Comprar els polps i congelar-los durant almenys un parell de dies a fi d'ablanir-los. Traure'ls del congelador 24 hores abans del moment de torrar-los. Eixe dia netejar bé els polps i llevar-los ulls i boca. Agafar una cassola amb aigua salada (si fóra de mar molt millor), tirar-li el llorer i quan bulla, agafar els polps del cap i amb precaució de no cremar-nos, submergir-los 3 vegades consecutives i traure'ls un a un. Veureu com s'encollixen les potes. Açò es fa per a què no se solte la pell després. Deixar-los coent uns 8 minuts. Traure'ls, escórrer i reservar. Mentrestant, col•locar en el got de la batedora el jolivert, pebre roig, oli i sal i picar-ho tot. Amb les brases ja llestes i no molt fortes, col•locar els polpets en la graella i torrar sense deixar que es cremen. Deixar-les refredar un poc i amb unes tisores trossejar-los. Regar per damunt amb el contingut del got i a taula. Diuen que el polp demana vi però si el que teniu és una cervesa bén freda, disfrutàreu igual.

Nota. Si el polp l'heu agafat bussejant o polpejant per damunt del remelsos i d’alli vos n'aneu directe a la barbacoa, tindreu que colpejar-ho 4 o 5 vegades contra una superfície dura a fi de trencar el nervi i ablanir un poc la carn.

CONILL AMB TOMACA

La carn del conill, domèstic o de caça, és una de les més utilitzades en tota la costa Mediterranea. La seua carn té poc contingut en sal i molt poc greix. El plat de hui és, sens dubte, el més popular i formes d'elaborar-ho hi han, tantes com persones tinguen ganes de guisar-ho.

Per a 4 persones haurem de tindre:

1 kg de conill trossejat

½ kg de tomaca madura, pelada i picada

4 dents d'all

8 o 10 ametles fregides

2 fulles de llorer

Un godet de brandi

Unes branquetes de orenga
Oli d'oliva
Pebre
Sal

Salpebrar el conill i sofregir-lo amb el llorer, en una cassola si és possible de fang. Anar removent de tant en tant fins que comence a daurar-se (Atenció amb no passar-se que és una carn que no tarda molt en assecar-se). Retirem el fetget i ho picarem junt amb les ametles. Afegir els alls pelats i laminats. Pelar i picar la tomaca i agregar-ho a la cassola junt amb l’orenga. Quan vegem que comença a estar la tomaca sofregida, tirem un godet de brandi, la picada del fetge i les ametles i rectifiquem de sal si fera falta. Ara només queda coure-ho uns 10 o 12 minuts més. Deixar reposar un poc i servir-lo a la taula en la mateixa cassola. Que no vos falte un bon tros de pa per a mullar i un vi negre decent.

Nota. Tal com vos he comentat, varietats d'este plat hi han moltíssimes. Alguns li afigen pimentó roig, altres una ceba bén picada, lleven la ametla o afigen inclus caragols. Com sempre, que cada un faça el que més li agrade.